El carboner
El carbó és tan antic com el foc, i aquest ja el feia l’home primitiu. l’home va crear una autentica indústria al entorn del carbó lligat amb el treball als boscos.
A la primavera es pelaven les aulines, l’escorça es deixava assecar col•locant-la en forma de paller, un cop seca, la xafaven i es feia servir per fer tints.
Durant l’estiu s’estassava el bosc, i es deixava net, a l’octubre tallaven les aulines que havien pelat a la primavera.
Les aulines es tallaven en troncs d’una llargada màxima d’un metre i els transportaven a coll fins on tenien previst fer la carbonera.
Eren bons coneixedors dels boscos i sabien molt bé el que es feien atès que treballaven en foc encès nit i dia el mig del bosc.
Elegien el lloc mes adient per situar la carbonera, atès que en feien varies en el mateix bosc, es netejava l’espai elegit s’escombrava i es començava a fer la pila de llenya, que també era necessari saber-la fe.
A la part interior hi anava la llenya mes gruixuda i a l’exterior la mes fina al final s’embolcallava amb rama d’aulina per evitar que la terra en que desprès es cobria tota la pila no s’empasses per en mixt de la llenya.
Desprès anaven arrancant terres dels voltants i s’anava cobrint la pila, es deixava un forat a part de dalt, es construïa una mena d’escala feta pels mateixos treballadors amb troncs d’aulina, un cop acabada la primera carbonera, es feien les altres, i s’anaven encenen de forma acompassada , per evitar que totes s’apaguessin al mateix temps.
El caliu anava caient cap a baix.
Cada carbonera trigava de 10 a 12 dies a apagar-se, a mesura que s’anava cremant la llenya, la pila anava baixant, fins que quedava anyocada i deixava poc a poc de fumar.
Quan la pila ja no fumava, havia arribat el moment de treure la terra del damunt , desprès la terra mes fina es tornava tirar al damunt de la carbonera i es deixava un dia mes perquè s’acabés d’apagar i a l’endemà es començava la feina de treure el carbó.
S’anava trèiem el carbó per un costat, a vegades hi havia troncs que no estaven apagats del tot i en treure’ls s’encenien i calia tornar-los a tapar amb terra i deixar que s’acabes d’apagar.
El carbó s’anava col•locant dins de sarrions a l’espera que arribessin els matxos de bast que el traslladaven fins el poble on era venut pel carboner