Feia recipients per poder portar coses i estris de pesca amb vímecs i canyes, els vímecs els aconseguien a les vores dels recs, els tallaven els mesos de gener i febrer i quan s’assecaven es tenien de remullar, durant un mes en aigua.

Arran de rius i rieres hi havia molt de molins , es tractava que mitjançant la força de un salt d’aigua feia voltar unes grans pedres, que anaven xafant el blat que desprès es separava del segó.

Atès que el pa sempre ha sigut un aliment molt important pels humans, el moliner era un referent i un personatge rellevant.

Era el responsable de tocar les campanes de l’església del poble, el repic de les campanes era com una mena de mitja de comunicació per la gent del poble, anunciava la missa, els enterraments, els bateigs.

Cada esdeveniment es tocava amb un so diferent, fins i tot en els enterraments es diferenciava si el difunt era, un home, una dona, un personatge rellevant del poble o un infant pel nombre de toc de campana

Els esclops eren unes sabates de fusta de pi o de saules, es tractava de tallar la fusta al bosc en talls petits de les dimensions aproximades de la mida de l’esclop i es treballava quan la fusta era verda, se li donava la forma exterior com qui fa una escultura i desprès es feia el buidat de dintre amb una eina anomenada tribac, la forma exterior es feia amb una eina anomenada costell una espècie de ganiveta de mànec llarg.

Un cop fet l’esclop, com que la fusta era verda s’havia de deixar assecar durant uns quatre mesos.

El fet ser un calçat fet de fusta, era un calçat per prosseguir del fred i de la humitat, per prosseguir del fred s’emplenaven de palla i amb uns bons mitjons de llana, mantenien els peus calents, sobre tot es feien servir per netejar les corts del bestiar i treure els fems, per tant en un temps passat eren molt usat, avui dia només es fan servir com a element de decoració, o record turístic.

Estrenem aquest blog, sobre els oficis antics. On tal i com indical el títol escriurem i analitzarem els diversos oficis antics de casa nostra.