<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	>

<channel>
	<title>Oficis Antics</title>
	<atom:link href="http://www.oficisantics.com/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.oficisantics.com</link>
	<description></description>
	<pubDate>Thu, 22 Jan 2009 09:33:15 +0000</pubDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=2.6</generator>
	<language>en</language>
			<item>
		<title>CALENDARI DE FIRES</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2009/01/20/calendari-de-fires/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2009/01/20/calendari-de-fires/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 20 Jan 2009 11:36:05 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[calendari de fires]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=59</guid>
		<description><![CDATA[Gener
-	1:   Artés
-	5:   Casserres
-	6:   Batea, Igualada, Manlleu, Montclar
-	10: El Pont de Suert
-	21: Castellterçol
-	24: Corbera, Sort
-	el diumenge més proper al 17: Lliçà d’Amunt
-	el diumenge desprès del 17: Les Borges Blanques, Santa Pau
-	el diumenge abans del 22: Sant Vicenç dels Horts
-	el quart dissabte i diumenge: L’Espluga de Francolí
-	el quart diumenge: Sant Pere [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><strong>Gener</strong><br />
-	1:   Artés<br />
-	5:   Casserres<br />
-	6:   Batea, Igualada, Manlleu, Montclar<br />
-	10: El Pont de Suert<br />
-	21: Castellterçol<br />
-	24: Corbera, Sort<br />
-	<em>el diumenge més proper al 17:</em> Lliçà d’Amunt<br />
-	<em>el diumenge desprès del 17:</em> Les Borges Blanques, Santa Pau<br />
-	<em>el diumenge abans del 22:</em> Sant Vicenç dels Horts<br />
-	<em>el quart dissabte i diumenge:</em> L’Espluga de Francolí<br />
-	<em>el quart diumenge:</em> Sant Pere de Torelló<br />
-	<em>l’últim diumenge:</em> Odena.</p>
<p><strong>Febrer</strong><br />
-	24: Crespià<br />
-	<em>el primer diumenge:</em> Molins de Rei, Perafita<br />
-	<em>el segon diumenge:</em> Mataró</p>
<p><strong>Març</strong><br />
-	19: Castellterçol, Mollerussa<br />
-	<em>el primer diumenge:</em> Sant Bartomeu del Grau<br />
-	<em>el segon cap de setmana:</em> Figueres<br />
-	<em>el diumenge més proper al 19:</em> Gironella</p>
<p><strong>Abril</strong><br />
-	28: Piera, Sort<br />
-	<em>el primer cap de setmana:</em> Mollerussa<br />
-	<em>el segon diumenge:</em> El Perelló<br />
-	<em>l’últim diumenge:</em> Caldes de Montbui, Martorell</p>
<p><strong>Maig</strong><br />
-	1:   Berga, Olot, Rasquera, Tortosa<br />
-	3:   Vilaller<br />
-	5:   Bellver de Cerdanya<br />
-	14: Montblanc<br />
-	15: Cardedeu, Cervera, Sant Cugat del Vallès, Solsona<br />
-	<em>al voltant del 3:</em> Figueres<br />
-	<em>el primer dissabte:</em> Sant Joan de les Abadesses<br />
-	<em>el segon cap de setmana:</em> Vidreres<br />
-	<em>el segon diumenge:</em> Sant Feliu de Llobregat<br />
-	<em>el tercer diumenge:</em> Viladecans<br />
-	<em>el diumenge més proper al 14:</em> Tremp<br />
-	<em>el dissabte més proper al 15:</em> Balsareny, Torelló<br />
-	<em>el diumenge més proper al 20:</em> Deltebre<br />
-	<em>el penúltim diumenge, Alguaire:</em> Balaguer, Sant Llorenç de Morunys<br />
-	<em>la segona quinzena:</em> Vilafranca del Penedès.</p>
<p><strong>Juny</strong><br />
-	20: Esterri d’Aneu<br />
-	24: Pineda de Mar, Vallclara<br />
-	25: Bossòst<br />
-	<em>el dissabte més proper al 18:</em> Pobla de Segur</p>
<p><strong>Juliol</strong><br />
-	25: Reus</p>
<p><strong>Agost</strong><br />
-	10: Bellver de Cerdanya<br />
-	20: Olesa<br />
-	<em>el primer dimecres:</em> Valls<br />
-	<em>el primer dissabte:</em> Mont-roig del Camp<br />
-	<em>el primer diumenge:</em> Taradell<br />
-	<em>el segon diumenge:</em> Riudoms<br />
-	<em>el diumenge més proper al 24:</em> Artesa de Segre</p>
<p><strong>Setembre</strong><br />
-	1:   Òrrius<br />
-	6:   Sant Sadurní d’Anoia<br />
-	8:   Sort<br />
-	23: Calella, Cassà de la Selva, Santa Coloma de Queralt<br />
-	28: Sant Agustí de Lluçanès<br />
-	29: Hostalric<br />
-	<em>el primer cap de setmana:</em> Calaf<br />
-	<em>el segon diumenge:</em> Castellterçol<br />
-	<em>el tercer dissabte:</em> Les Franqueses<br />
-	<em>el tercer diumenge:</em> Corró d’Avall, Moià<br />
-	<em>el quart diumenge:</em> Palau de Plegamans<br />
-	<em>el dissabte més proper al 23:</em> Berga<br />
-	<em>el diumenge desprès del 29:</em> Santpedor<br />
-	<em>l’últim diumenge:</em> Igualada, Queralbs, Súria<br />
-	<em>la tercera setmana:</em> Santa Coloma de Gramenet<br />
-	<em>l’ultima setmana:</em> Lleida.</p>
<p><strong>Octubre</strong><br />
-	5:   La Pobla de Bellveí<br />
-	6:   Lés<br />
-	7:   Salardú<br />
-	8:   Viella<br />
-	9:   Llers<br />
-	11: Bellver de Cerdanya<br />
-	13: Espinabell<br />
-	15: Esterri d’Aneu, Ripoll, Vendrell<br />
-	18: Olot<br />
-	20: Bossòst<br />
-	23: Tírvia<br />
-	29: Girona<br />
-	31: Gósol<br />
-	<em>el primer diumenge:</em> la Bisbal del Penedès, Sant Julià de Lòria, Sant Llorenç de Morunys, Vilallonga del Camp<br />
-	<em>el segon diumenge: </em>Alcover, Ribes de Freser<br />
-	<em>el tercer diumenge:</em> Navars, La Seu d’Urgell<br />
-	<em>el quart diumenge:</em> Torrelles de Foix<br />
-	<em>el diumenge més proper al 16:</em> El Pla de Santa Maria<br />
-	<em>l’últim diumenge:</em> Andorra la vella, Móra la Nova, La Selva del Camp<br />
-	<em>l’últim cap de setmana:</em> Mollerussa<br />
-	<em>la primera quinzena:</em> Alfarràs</p>
<p><strong>Novembre</strong><br />
-	1:   Calaf, Guardiola de Berguedà, Sant Feliu Sasserra, Oliana, Vilaller<br />
-	2:   Bagà<br />
-	3:   La Pobla de Lillet<br />
-	8:   Sort<br />
-	14: Salàs de Pallars<br />
-	20: Esterri d’Aneu<br />
-	22: Mieres<br />
-	25: Arbeca<br />
-	30: Torroella de Montgrí<br />
-	<em>cap de setmana següent al dia 1:</em> vila-rodona<br />
-	<em>el primer diumenge:</em>  Olost, Puigcerdà<br />
-	<em>el segon diumenge:</em> Vilanova de Meià, Vilanova i La Geltrú<br />
-	<em>el diumenge més proper al 24:</em> Banyoles<br />
-	<em>l’últim diumenge:</em> Falset, Manresa, Organyà</p>
<p><strong>Desembre</strong><br />
-	8:   Camprodon, Gironella, Sant Boi de Llobregat, Sanaüja, Sarral<br />
-	13: L’Arboç<br />
-	21: Blanes<br />
-	<em>el primer diumenge:</em> La Llacuna<br />
-	<em>la primera setmana:</em> Amposta<br />
-	<em>el segon diumenge:</em> Navès<br />
-	<em>el dissabte desprès del 8:</em> El Prat de Llobregat<br />
-	<em>el diumenge desprès del 13:</em> Prats de Lluçanès<br />
-	<em>el dissabte abans del 25:</em> Vilafranca del Penedès</p>
<p><strong>Segon diumenge de Quaresma:</strong> Capellades<br />
<strong>Diumenge abans de Rams:</strong> Bàscara, Navarcles, Ripoll<br />
<strong>Vigília del diumenge de Rams:</strong> Vic<br />
<strong>Diumenge de Rams:</strong> Tordera<br />
<strong>Setmana Santa:</strong> Sant Pere Pescador<br />
<strong>Diumenge de Pasqua de Resurrecció:</strong> Hostalric<br />
<strong>Dilluns de Pasqua de Resurrecció:</strong> Bossòst<br />
<strong>Cap de setmana desprès de Setmana Santa:</strong> Campllong<br />
<strong>Diumenge desprès de Pasqua de Resurrecció:</strong> Artés, Esterri d’Aneu, Pinós<br />
<strong>Segon diumenge desprès de Pasqua de Resurrecció:</strong> Navars<br />
<strong>Tercer diumenge desprès de Pasqua de Resurrecció:</strong> Tarragona<br />
<strong>Ascensió:</strong> Granollers, Manresa, Sant Sadurní d’Anoia<br />
<strong>Pasqua de Pentecosta:</strong> Cambrils de Mar, Cardona, Llagostera, Mataró, Móra d’Ebre.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2009/01/20/calendari-de-fires/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>CALENDARI DE MERCATS SETMANALS</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2009/01/19/calendari-de-mercats-setmanals/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2009/01/19/calendari-de-mercats-setmanals/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 19 Jan 2009 18:05:57 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[calendari de mercats]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=57</guid>
		<description><![CDATA[Dilluns
-	L’Ametlla de Mar
-	Arenys de Munt
-	Barberà del Vallès
-	Blanes
-	Cardedeu
-	L’Espluga de Francolí
-	Manlleu
-	Martinet
-	Olot
-	Pallejà
-	Parets del Vallès
-	Pla de Santa Maria
-	Polinyà
-	Reus
-	Sant Feliu de Llobregat
-	Sant Martí Sesgueioles
-	Santa Coloma de Gramenet
-	Santa Coloma de Queralt
-	Sarral
-	Tàrrega
-	La Torreta (La Roca)
-	Torroella de Montgrí
-	Tortosa
-	Tremp
-	Vandellós
Dimarts
-	Alcover
-	Amposta
-	L’Arboç
-	Besalú
-	Les Borges Blanques
-	Caldes de Malavella
-	Caldes de Montbui
-	Campdevànol
-	Capellades
-	Castelló d’Empúries
-	Cornellà de Llobregat
-	L’Estany
-	Falset
-	Gavà
-	Horta de Sant Joan
-	Hostalric
-	Lloret de Mar
-	Manresa
-	El Masnou
-	Mollet del Vallès
-	Prades
-	Sant Adrià de Besòs
-	Sant Climent de Llobregat
-	Sant Fruitós de [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p><strong>Dilluns</strong><br />
-	L’Ametlla de Mar<br />
-	Arenys de Munt<br />
-	Barberà del Vallès<br />
-	Blanes<br />
-	Cardedeu<br />
-	L’Espluga de Francolí<br />
-	Manlleu<br />
-	Martinet<br />
-	Olot<br />
-	Pallejà<br />
-	Parets del Vallès<br />
-	Pla de Santa Maria<br />
-	Polinyà<br />
-	Reus<br />
-	Sant Feliu de Llobregat<br />
-	Sant Martí Sesgueioles<br />
-	Santa Coloma de Gramenet<br />
-	Santa Coloma de Queralt<br />
-	Sarral<br />
-	Tàrrega<br />
-	La Torreta (La Roca)<br />
-	Torroella de Montgrí<br />
-	Tortosa<br />
-	Tremp<br />
-	Vandellós</p>
<p><strong>Dimarts</strong><br />
-	Alcover<br />
-	Amposta<br />
-	L’Arboç<br />
-	Besalú<br />
-	Les Borges Blanques<br />
-	Caldes de Malavella<br />
-	Caldes de Montbui<br />
-	Campdevànol<br />
-	Capellades<br />
-	Castelló d’Empúries<br />
-	Cornellà de Llobregat<br />
-	L’Estany<br />
-	Falset<br />
-	Gavà<br />
-	Horta de Sant Joan<br />
-	Hostalric<br />
-	Lloret de Mar<br />
-	Manresa<br />
-	El Masnou<br />
-	Mollet del Vallès<br />
-	Prades<br />
-	Sant Adrià de Besòs<br />
-	Sant Climent de Llobregat<br />
-	Sant Fruitós de Bages<br />
-	Sant Jordi (Cercs)<br />
-	Sant Ramon de Portell<br />
-	La Seu d’Urgell<br />
-	Solsona<br />
-	Sort<br />
-	Torredembarra<br />
-	Verges<br />
-	Vic</p>
<p><strong>Dimecres</strong><br />
-	Agramunt<br />
-	Almenar<br />
-	Amer<br />
-	Artés<br />
-	Avinyó<br />
-	Bagà<br />
-	Banyoles<br />
-	Canet de Mar<br />
-	Caça de la Selva<br />
-	Cervelló<br />
-	Esplugues de Llobregat<br />
-	Les Franqueses<br />
-	Gironella<br />
-	Gósol<br />
-	Igualada<br />
-	Llançà<br />
-	Martorell<br />
-	Mollerussa<br />
-	Montcada<br />
-	Montesquiu<br />
-	Montmajor<br />
-	Montornès del Vallès<br />
-	Móra la Nova<br />
-	Parets del Vallès<br />
-	Perafita<br />
-	La Pobla de Segur<br />
-	Ponts<br />
-	Sant Antoni de Calonge<br />
-	Sant Celoni<br />
-	Sant Pere Pescador<br />
-	Sarrià de Ter<br />
-	Taradell<br />
-	Terrassa<br />
-	Torelló<br />
-	Vallirana<br />
-	Valls<br />
-	Viladecans</p>
<p><strong>Dijous</strong><br />
-	Almacelles<br />
-	Alp<br />
-	Badia del Vallès<br />
-	Bellver de Cerdanya<br />
-	Calonge<br />
-	Casserres<br />
-	La Cellera de Ter<br />
-	Cornellà de Llobregat<br />
-	Esparreguera<br />
-	L’Estartit<br />
-	Figueres<br />
-	El Figueró<br />
-	Granollers<br />
-	Guissona<br />
-	La Llagosta<br />
-	Llagostera<br />
-	Lleida<br />
-	Malgrat de Mar<br />
-	Mataró<br />
-	El Prat de Llobregat<br />
-	Reus<br />
-	Roda de Ter<br />
-	Sant Cugat del Vallès<br />
-	Sant Feliu Sasserra<br />
-	Sant Guim de Freixenet<br />
-	Sant Hipòlit de Voltregà<br />
-	Sant Sadurní d’Anoia<br />
-	Sant Vicenç dels Horts<br />
-	Santa Coloma de Gramenet<br />
-	Santa Perpètua de Mogoda<br />
-	Sarral<br />
-	Serós<br />
-	Seva<br />
-	Su de Riner<br />
-	Tarragona<br />
-	Vidreres<br />
-	Viella<br />
-	Vilassar de Mar</p>
<p><strong>Divendres</strong><br />
-	Aiguafreda<br />
-	Alcarràs<br />
-	Alella<br />
-	Ametlla del Vallès<br />
-	Argentona<br />
-	Badalona<br />
-	La Bisbal d’Empordà<br />
-	Cerdanyola<br />
-	Cervera<br />
-	L’Espluga de Francolí<br />
-	Ginestar d’Ebre<br />
-	Horta de Sant Joan<br />
-	Llinars del Vallès<br />
-	Molins de Rei<br />
-	Montblanc<br />
-	Montmeló<br />
-	Montornès del Vallès<br />
-	Mont-roig del Camp<br />
-	Móra d’Ebre<br />
-	Olesa de Montserrat<br />
-	Pineda de Mar<br />
-	Les Planes d’Hostoles<br />
-	Platja d’Aro<br />
-	El Pont de Suert<br />
-	Portbou<br />
-	Port de la Selva<br />
-	Prades<br />
-	La Roca del Vallès<br />
-	Salt<br />
-	Sant Andreu de Llavaneres<br />
-	Sant Pol de Mar<br />
-	Sant Quirze de Besora<br />
-	Sant Quirze del Vallès<br />
-	Sant Vicenç de Castellet<br />
-	Santa Eugènia de Berga<br />
-	Santpedor<br />
-	Sentmenat<br />
-	Sils<br />
-	Solsona<br />
-	Tarragona<br />
-	Tona<br />
-	Torà<br />
-	Ulldecona<br />
-	Vendrell<br />
-	Vilanova del Camí</p>
<p><strong>Dissabte</strong><br />
-	Arenys de Mar<br />
-	Balaguer<br />
-	Berga<br />
-	Caça de la Selva<br />
-	Calaf<br />
-	Calella<br />
-	Castellar del Vallès<br />
-	Castelló d’Empúries<br />
-	Castellterçol<br />
-	Esplugues de Llobregat<br />
-	La Garriga<br />
-	Girona<br />
-	Guardiola de Berguedà<br />
-	Els Hostalets de Balenyà<br />
-	Igualada<br />
-	Isona<br />
-	Lleida<br />
-	Llívia<br />
-	Martorell<br />
-	Martorelles<br />
-	Mataró<br />
-	El Morell<br />
-	Oliana<br />
-	Palau-Solità<br />
-	El Perelló<br />
-	Piera<br />
-	La Pobla de Lillet<br />
-	Ribes de Freser<br />
-	Ripoll<br />
-	Riudarenes<br />
-	Rubí<br />
-	Sallent<br />
-	Sant Feliu de Codines<br />
-	Sant Feliu de Pallerols<br />
-	Sant Miquel de Fluvià<br />
-	Santa Coloma de Gramenet<br />
-	Santa Maria de Palautordera<br />
-	La Seu d’Urgell<br />
-	Súria<br />
-	Vic<br />
-	Vilafranca del Penedès<br />
-	Vilanova i La Geltrú</p>
<p><strong>Diumenge</strong><br />
-	Alpens<br />
-	Anglès<br />
-	Arbúcies<br />
-	Artesa de Segre<br />
-	Bàscara<br />
-	Breda<br />
-	Camprodon<br />
-	Canovelles<br />
-	Cardona<br />
-	Centelles<br />
-	Collbató<br />
-	Dosrius<br />
-	Esterri d’Aneu<br />
-	L’Escala<br />
-	Hospitalet de l’Infant<br />
-	La Jonquera<br />
-	Lliçà d’Amunt<br />
-	Les Masies de Voltregà<br />
-	Moià<br />
-	Organyà<br />
-	Palafrugell<br />
-	Prats de Lluçanès<br />
-	Puigcerdà<br />
-	Roses<br />
-	Sallent<br />
-	Sanaüja<br />
-	Santa Margarida i Els Monjos<br />
-	Sant Antoni de Vilamajor<br />
-	Sant Feliu de Guíxols<br />
-	Sant Hilari Sacalm<br />
-	Sant Joan de les Abadesses<br />
-	Sant Llorenç de Morunys<br />
-	Sant Pere de Torelló<br />
-	Sant Vicenç de Torelló<br />
-	Tordera<br />
-	Torrefarrera<br />
-	Tortellà<br />
-	Vilanova del Vallès</p>
<p><strong>Segon i últim dijous de cada mes:</strong> Sitges<br />
<strong>Segon Diumenge de Desembre:</strong> Amposta<br />
<strong>Mercat extraordinari, Vigília del diumenge de Rams:</strong> Vic</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2009/01/19/calendari-de-mercats-setmanals/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>El mestre d’aixa</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2008/11/17/el-mestre-d%e2%80%99aixa/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2008/11/17/el-mestre-d%e2%80%99aixa/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 17 Nov 2008 12:21:25 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=50</guid>
		<description><![CDATA[Un mestre d&#8217;aixa és un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions de fusta.
L&#8217;ofici de mestre d&#8217;aixa ha gaudit de gran prestigi i continuïtat al llarg de la història, a Catalunya i a bona part del món, per la seva combinació d&#8217;art i tècnica i per la importància que han tingut les embarcacions tant per [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Un mestre d&#8217;aixa és un artesà que projecta, construeix i repara embarcacions de fusta.<br />
L&#8217;ofici de mestre d&#8217;aixa ha gaudit de gran prestigi i continuïtat al llarg de la història, a Catalunya i a bona part del món, per la seva combinació d&#8217;art i tècnica i per la importància que han tingut les embarcacions tant per a la pesca com per a la guerra, el transport i el lleure.<br />
Tots aquests constructors sabien com fer una embarcació a partir d&#8217;uns troncs de fusta. Tot i això, el primer pas el feia el pescador que volia construir-ne una. Anava a veure el calafat i mestre d&#8217;aixa per explicar-li el tipus de barca que volia. &#8220;Molta cosa es basava en la paraula però es feia un paper on el calafat es comprometia a fer una barca de tants metres per un valor determinat&#8221;, part del qual ja es donava, per regla general, en començar. Sembla que es podien fer diversos pagaments segons el moment de la construcció de la barca, tot i que, al final, havia de ser &#8220;barca acabada, barca pagada&#8221;.</p>
<p>mestres d&#8217;aixa. Aquesta categoria els venia donada pels seus coneixements a l&#8217;hora de projectar com construir una embarcació. Per les petites, molt sovint ja es disposava de plantilles i models, però per les grans barques de pesca, era necessari elaborar un esbós o croquis que es dibuixava damunt d&#8217;un gran plafó de fusta. A més, també es podia realitzar una maqueta a escala a partir de la qual se sabia exactament les mesures de les fustes a utilitzar.</p>
<p>La primera feina, a l&#8217;hora de construir una barca, era escollir bé la fusta. No s&#8217;utilitzava el mateix tipus d&#8217;arbre per a tota l&#8217;embarcació sinó que era precís tenir-ne de diferents tipus per a cadascuna de les parts. Principalment s&#8217;utilitzava el pi per a la part exterior de la barca anomenada &#8220;forro&#8221;. Per a l&#8217;ànima i el costellam interior, compost per quadernes i medissar, la fusta a emprar era alzina, roure, freixe o oliver. </p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2008/11/17/el-mestre-d%e2%80%99aixa/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>El picapedrer</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2008/11/17/el-picapedrer/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2008/11/17/el-picapedrer/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 17 Nov 2008 12:04:44 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=48</guid>
		<description><![CDATA[El picapedrer artesà que treballa la pedra, bàsicament les seves eines son el martell i el punxo. seva obra era pràcticament enfocada a bastir edificis tot i que podem comprovar que també feien pesés de petit format com rellotges de sol, morters o aigüeres.
El mateix ofici, comportava diferencies o nivells d’ofici hi havia els trencadors, [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El picapedrer artesà que treballa la pedra, bàsicament les seves eines son el martell i el punxo. seva obra era pràcticament enfocada a bastir edificis tot i que podem comprovar que també feien pesés de petit format com rellotges de sol, morters o aigüeres.<br />
El mateix ofici, comportava diferencies o nivells d’ofici hi havia els trencadors, els picadors i els picadors al fi aquest son els que tenien encomanades les feines més delicades, inclòs alguns picapedrers que feien treballs d’escultura.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2008/11/17/el-picapedrer/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>El matalasser</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2008/11/15/el-matalasser/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2008/11/15/el-matalasser/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 15 Nov 2008 06:39:10 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=46</guid>
		<description><![CDATA[Antigament hi havia matalassos de materials diversos, com de diferents tipus d’herbes, de llisto, de pellofa, etc. tots aquest matalassos fets amb els materials esmentats es fabricaven a les mateixes cases i pels seus habitats.
Tanmateix els més habituals eren els de llana, el procés de l’elaboració era el següent: els propietaris compraven la llana, la [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Antigament hi havia matalassos de materials diversos, com de diferents tipus d’herbes, de llisto, de pellofa, etc. tots aquest matalassos fets amb els materials esmentats es fabricaven a les mateixes cases i pels seus habitats.</p>
<p>Tanmateix els més habituals eren els de llana, el procés de l’elaboració era el següent: els propietaris compraven la llana, la rentaven i desprès, contractaven els serveis del professional matalasser, que l’esponjava fent-la saltar cap a l’aire mitjançat l’ajuda de dos bastons, la picaven, amb molta habilitat i mestria.</p>
<p>Un cop la llana estava en condicions formava el matalàs amb una tela especial per fer matalassos i cosia les vores.</p>
<p>Cada 5 anys aproximadament es tenia que netejar i tornar a esponjar la llana i també es requeria els serveis del matalasser</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2008/11/15/el-matalasser/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>L’afilador</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2008/11/15/l%e2%80%99afilador/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2008/11/15/l%e2%80%99afilador/#comments</comments>
		<pubDate>Sat, 15 Nov 2008 06:37:57 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=44</guid>
		<description><![CDATA[Era una persona que amb una pedra de molar de forma de roda i acoblada al porta paquets de la bicicleta anava de poble en poble, es situava a la plaça, feia un soroll singular. Que tots els habitants de la població reconeixia i sortien a portar-li els ganivets i tisores a molar.
]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Era una persona que amb una pedra de molar de forma de roda i acoblada al porta paquets de la bicicleta anava de poble en poble, es situava a la plaça, feia un soroll singular. Que tots els habitants de la població reconeixia i sortien a portar-li els ganivets i tisores a molar.</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2008/11/15/l%e2%80%99afilador/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>L’empeltador</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2008/10/28/l%e2%80%99empeltador/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2008/10/28/l%e2%80%99empeltador/#comments</comments>
		<pubDate>Tue, 28 Oct 2008 11:53:13 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=42</guid>
		<description><![CDATA[Empeltar és l’operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts una d’elles, la que està arrelada, l’anomenem portaempelts i l’altra que es la que s’insereix o adhereix a aquesta es la que anomenem empelt.
Aquesta inserció (una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes) d’una branca o tronc d’un altre arbre [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Empeltar és l’operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts una d’elles, la que està arrelada, l’anomenem portaempelts i l’altra que es la que s’insereix o adhereix a aquesta es la que anomenem empelt.</p>
<p>Aquesta inserció (una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes) d’una branca o tronc d’un altre arbre de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent.”</p>
<p>les èpoques d’empeltar son els mesos, abril i maig i l’oficial que fa aquesta feina es l’empeltador</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2008/10/28/l%e2%80%99empeltador/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>Els oficis antics</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2008/10/24/els-oficis-antics/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2008/10/24/els-oficis-antics/#comments</comments>
		<pubDate>Fri, 24 Oct 2008 08:19:59 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=40</guid>
		<description><![CDATA[Son les acupacions habituals, que ha vingut fent, els nostres avantpassats (homes i dones) i que tenen el seu origen en les necessitats de la societats d’altres èpoques, alguns d’aquest oficis ja han desaparegut, atès que la societat actual no requereix els seus serveis, però si que cal recordar-los, a manera d’homenatge i també que [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Son les acupacions habituals, que ha vingut fent, els nostres avantpassats (homes i dones) i que tenen el seu origen en les necessitats de la societats d’altres èpoques, alguns d’aquest oficis ja han desaparegut, atès que la societat actual no requereix els seus serveis, però si que cal recordar-los, a manera d’homenatge i també que quedin reflectits per que formaran part de la historia de la nostra civilització.</p>
<p>Altes oficis continuen vigents, uns amb el seu contingut artesanal i practicada per artesans autònoms o pel conjunt de la família i que ajuden a treure’s un sobresou, altres que la societat actual, continua reclamant els seus serveis i que s’han hagut de reconduir per adaptar-se als temps i aplicar noves tecnologies i aquell antic ofici ha esdevingut en una autentica indústria.</p>
<p>Pensem que a la societat actual i es continuen creant oficis nous, fruit de les demandes de la societat actual i que en un futur, també esdevindran oficis antics, la vertadera importància que tenen la majoria d’oficis ja siguin actuals o antics radica en que han sigut practicades per vertaders emprenedors que s’han iniciat en la seva practica d’una manera individual fins a generar la creació d’una empresa i a generar riquesa.<br />
Des de aquí el nostre reconeixement al oficis, que molts dels no son prou reconeguts i respectats per la societat </p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2008/10/24/els-oficis-antics/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>El sanador de bestiar</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2008/10/15/el-sanador-de-bestiar/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2008/10/15/el-sanador-de-bestiar/#comments</comments>
		<pubDate>Wed, 15 Oct 2008 19:43:37 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=38</guid>
		<description><![CDATA[Des de sempre l’home a utilitzat els animals per alimentar-se, i amb el temps a anat descobrint que la carn d’un animal en zel no te el mateix gust i sobretot la mateixa olor que un animal privat de la seva capacitat reproductiva.
Degut aquestes circumstancies, va néixer la figura del   sanador de bèstia, [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Des de sempre l’home a utilitzat els animals per alimentar-se, i amb el temps a anat descobrint que la carn d’un animal en zel no te el mateix gust i sobretot la mateixa olor que un animal privat de la seva capacitat reproductiva.</p>
<p>Degut aquestes circumstancies, va néixer la figura del   sanador de bèstia, que d’una manera especial tenia incidència en la castració de porcs, si bé també actuava en els vedells i cavalls.</p>
<p>La feina d’aquest especialista consisteix en castrar animal, es ha dir fer-li desaparèixer el seu aparell sexual i així evitar que puguin reproduir-se .<br />
A les tres setmanes de neixer els porc el pages ja reclamava els serveis d’aquest professional, per sanar-los </p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2008/10/15/el-sanador-de-bestiar/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
		<item>
		<title>El palleter</title>
		<link>http://www.oficisantics.com/2008/10/09/el-palleter/</link>
		<comments>http://www.oficisantics.com/2008/10/09/el-palleter/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 09 Oct 2008 13:02:52 +0000</pubDate>
		<dc:creator>sebastia</dc:creator>
		
		<category><![CDATA[General]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.oficisantics.com/?p=36</guid>
		<description><![CDATA[Aquest ofici anava lligat amb el segar i el batre, hem de tenir en compta que els pagesos també donaven importància a la palla, que la feia servir de  jaç pels animals i com a fems pels camps.
Quan es batia en vaques o cavalls, la palla que havia estat xafada pels animals es portava [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Aquest ofici anava lligat amb el segar i el batre, hem de tenir en compta que els pagesos també donaven importància a la palla, que la feia servir de  jaç pels animals i com a fems pels camps.</p>
<p>Quan es batia en vaques o cavalls, la palla que havia estat xafada pels animals es portava cap a un racó de l’era on es feia el paller. Uns anaven tirant la palla damunt del paller i el palleter l’anava col•locant.</p>
<p>Havien de tenir molt bon cop d’ull per saber el radi, al entorn del pal de paller, amb el que tenien que començar per arribar a culminar el paller amb una forma ben dissenyada.</p>
<p>Amb l’arribada de les maquines de batre, va complicar la vida als palleters, atès que el tub de la maquina anava tirant palla i mes palla sense parar i el palleter l’havia de anar posant bé tot voltant, al mateix temps que amb els peus l’anava xafant perquè tingues consistència, normalment eren dos perquè no haurien donat l’abast, un altre dificultat afegida es que sempre estaven coberts de palla ja que el tub de la maquina estava directament a sobre d’ells.</p>
<p>Eren contractats pels pagesos a la temporada de batre. </p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.oficisantics.com/2008/10/09/el-palleter/feed/</wfw:commentRss>
		</item>
	</channel>
</rss>
