Era una persona que amb una pedra de molar de forma de roda i acoblada al porta paquets de la bicicleta anava de poble en poble, es situava a la plaça, feia un soroll singular. Que tots els habitants de la població reconeixia i sortien a portar-li els ganivets i tisores a molar.

Empeltar és l’operació de fer un empelt o eixert entre dues plantes anomenades bionts una d’elles, la que està arrelada, l’anomenem portaempelts i l’altra que es la que s’insereix o adhereix a aquesta es la que anomenem empelt.

Aquesta inserció (una part d’un arbre proveïda d’una o més gemmes) d’una branca o tronc d’un altre arbre de manera que s’estableixi entre ambdós una unió permanent.”

les èpoques d’empeltar son els mesos, abril i maig i l’oficial que fa aquesta feina es l’empeltador

Son les acupacions habituals, que ha vingut fent, els nostres avantpassats (homes i dones) i que tenen el seu origen en les necessitats de la societats d’altres èpoques, alguns d’aquest oficis ja han desaparegut, atès que la societat actual no requereix els seus serveis, però si que cal recordar-los, a manera d’homenatge i també que quedin reflectits per que formaran part de la historia de la nostra civilització.

Altes oficis continuen vigents, uns amb el seu contingut artesanal i practicada per artesans autònoms o pel conjunt de la família i que ajuden a treure’s un sobresou, altres que la societat actual, continua reclamant els seus serveis i que s’han hagut de reconduir per adaptar-se als temps i aplicar noves tecnologies i aquell antic ofici ha esdevingut en una autentica indústria.

Pensem que a la societat actual i es continuen creant oficis nous, fruit de les demandes de la societat actual i que en un futur, també esdevindran oficis antics, la vertadera importància que tenen la majoria d’oficis ja siguin actuals o antics radica en que han sigut practicades per vertaders emprenedors que s’han iniciat en la seva practica d’una manera individual fins a generar la creació d’una empresa i a generar riquesa.
Des de aquí el nostre reconeixement al oficis, que molts dels no son prou reconeguts i respectats per la societat

Des de sempre l’home a utilitzat els animals per alimentar-se, i amb el temps a anat descobrint que la carn d’un animal en zel no te el mateix gust i sobretot la mateixa olor que un animal privat de la seva capacitat reproductiva.

Degut aquestes circumstancies, va néixer la figura del sanador de bèstia, que d’una manera especial tenia incidència en la castració de porcs, si bé també actuava en els vedells i cavalls.

La feina d’aquest especialista consisteix en castrar animal, es ha dir fer-li desaparèixer el seu aparell sexual i així evitar que puguin reproduir-se .
A les tres setmanes de neixer els porc el pages ja reclamava els serveis d’aquest professional, per sanar-los

Aquest ofici anava lligat amb el segar i el batre, hem de tenir en compta que els pagesos també donaven importància a la palla, que la feia servir de jaç pels animals i com a fems pels camps.

Quan es batia en vaques o cavalls, la palla que havia estat xafada pels animals es portava cap a un racó de l’era on es feia el paller. Uns anaven tirant la palla damunt del paller i el palleter l’anava col•locant.

Havien de tenir molt bon cop d’ull per saber el radi, al entorn del pal de paller, amb el que tenien que començar per arribar a culminar el paller amb una forma ben dissenyada.

Amb l’arribada de les maquines de batre, va complicar la vida als palleters, atès que el tub de la maquina anava tirant palla i mes palla sense parar i el palleter l’havia de anar posant bé tot voltant, al mateix temps que amb els peus l’anava xafant perquè tingues consistència, normalment eren dos perquè no haurien donat l’abast, un altre dificultat afegida es que sempre estaven coberts de palla ja que el tub de la maquina estava directament a sobre d’ells.

Eren contractats pels pagesos a la temporada de batre.